Ponto de situação com o presidente de Esquerda Republicana da Catalunha, actual deputado europeu, ex-vice-presidente da Governação da Generalidade da Catalunha e ministro de Economia e Finanças do governo catalão (2016-2017), ex-deputado europeu e chefe da oposição no Parlamento da Catalunha entre 2013 e 2016.
Oriol Junqueras (historiador, professor universitário e autor de várias obras publicadas nos últimos 20 anos) foi, no passado dia 14 de Outubro de 2019, condenado pela justiça de Madrid a 13 anos de prisão pelo seu envolvimento no Referendo sobre a independência da Catalunha, realizado em 2017. O Tribunal Europeu já se pronunciou negativamente sobre esta sentença.
Do fundo da sua cela, Jonqueras enviou, há dias, um texto de intervenção ao 28º Congresso da ERC realizado no passado sábado e que consagrou, com votações esmagadoras, a sua estratégia política: “A independência é irreversível e um novo referendo é inevitável”. Agora, é o prisioneiro Jonqueras que irá decidir se o novo governo espanhol de Sanchez e Iglesias chegará a tomar posse…
Discurs íntegre del president d’Esquerra Republicana al 28è Congrés Nacional
Republicans, republicanes,
Avui hauria de ser entre vosaltres. Cada dia, però avui més que mai. Fa més de 2 anys que em tenen tancat en una cel·la per haver complert el mandat democràtic que la ciutadania de Catalunya ens va donar. Dos anys i gairebé dos mesos sense poder ser amb vosaltres i la meva família, sense la llibertat per parlar on vulgui i quan vulgui, sense llibertat per treballar i en definitiva per fer política.
El primer d’octubre de 2017 m’ha portat a restar tancat a la presó amb una condemna de 13 anys. Un primer d’octubre que sens dubte és un abans i un després en la història de Catalunya, i que serà considerat el moment fundacional de la República Catalana que construirem.
Em sento profundament orgullós de ser a la presó per haver posat les urnes, per haver posat el futur del nostre país en mans de cadascun dels seus ciutadans i ciutadanes. N’estic tan orgullós que ho tornaria a fer. Sé que ho tornarem a fer, de fet.
Però un altre primer d’octubre, vuit anys abans, m’havíeu escollit president d’Esquerra Republicana. Poc o gens podia imaginar aleshores que avui us parlaria des de la presó i l’estimada Marta -la nostra secretaria general- m’escoltaria des de l’exili.
Però encara que ho hagués sapigut, no tinc cap mena de dubte que hagués actuat de la mateixa manera. Aquell compromís que vaig assumir l’any 2011 -amb vosaltres, amb el país- és el mateix que avui es manté intacte. Aquest compromís que compartim i que avui em dóna força.
El preu que he pagat és alt, és cert. L’Estat s’ha acarnissat amb nosaltres i n’ha fet una causa general contra tots aquells que defensem una idea tan noble com la llibertat de Catalunya. Milers som avui represaliats.
Però el patiment individual s’empetiteix enfront del valor de la llibertat col·lectiva. No tinguem por d’acceptar el cost del nostre compromís, perquè el guany comú de la nostra victòria serà incalculable.
Aquell 1 d’octubre de 2011, a Girona, preníem el relleu d’una nissaga de lluitadors incansables que havien mantingut viva la flama republicana al llarg de 80 anys. Republicans i republicanes que s’havien sobreposat a les circumstàncies més adverses -fins i tot més adverses que les nostres, molt més adverses que les nostres- ens llegaven el deure de seguir sent el soci més fidel del poble de Catalunya.
Ells i elles van resistir, a nosaltres ens correspon guanyar. I podem fer-ho. I ho farem.
Han canviat moltes coses en vuit anys, però no ho han fet ni els nostres objectius, ni els nostres valors ni el nostre compromís. Al contrari, segueixen més vigents que mai.
Si fixem la vista enrere, veurem tot el que hem aconseguit. Hem arribat més lluny i més ràpid que mai abans. Som més i més forts del que mai havíem estat. Perquè dúiem 80 anys treballant hem pogut fer un salt de gegant en aquests 8 anys.
Hi ha qui dirà, amb bona fe, que ni tan sols podríem haver-ho imaginat aleshores. Però és just al contrari. És precisament perquè vam ser capaços d’imaginar-ho, perquè érem ambiciosos, perquè estàvem convençuts que era possible, que era necessari, que hem arribat fins aquí. Perquè sabíem que els nostres valors i els nostres ideals són compartits per la majoria d’aquest país.
La independència ja no és avui la causa d’uns quants. Hem situat la independència al centre de la política catalana, desplaçant el vell autonomisme a una pàgina superada de la història. La independència no és una quimera. No és només un projecte possible, la independència de Catalunya, avui ja ho sabem del cert, és inevitable.
Perquè la República Catalana és la millor eina per fer de Catalunya un país més just i més pròsper. És l’únic projecte capaç de millorar la vida dels catalans i les catalanes, de tots i totes, sense excepcions, sense importar d’on venim ni què pensem.
Ja ho hem demostrat. Ho hem demostrat arreu on hem governat, del poble més petit al Govern de Catalunya, posant sempre les institucions al servei de la majoria social del país, dels drets, les llibertats i la justícia social. Ho hem fet amb rigor i transparència, amb honestedat i amb justícia, amb modestia i austeritat. I ho hem hagut de fer amb tot un estat en contra nostre. Què no farem quan estigui per fi al servei d’aquest poble?
Esquerra Republicana va néixer per això. Per fer una Catalunya políticament lliure, socialment justa i econòmicament pròspera. Esquerra Republicana no és un fi en si mateixa, és un mitjà per assolir la independència de Catalunya i per millorar la vida dels seus ciutadans i ciutadanes.
I precisament per tot això no defugirem la responsabilitat de seguir empenyent des de tots els fronts, des de la primera línia, per fer-ho possible. Hem de seguir creixent, hem de seguir assemblant-nos cada dia més al conjunt del país, per representar-lo en tota la seva pluralitat, per ser-li cada vegada més útil.
El procés d’independència del nostre país és irreversible i culminarà, inevitablement, de manera democràtica. Serem tots nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, els que decidirem com volem que sigui el nostre futur col·lectiu. No hi ha cap altra possibilitat.
La independència és irreversible i un nou referèndum, inevitable. Tenim clar l’objectiu i tenim clar l’instrument. Cal una nova validació democràtica, un nou referèndum. Sabem que ha d’arribar i la nostra proposta de solució segueix sent la mateixa, la independència de Catalunya. Per això, cal tornar a posar al centre del debat les raons per les quals necessitem un estat propi: la independència de Catalunya és la millor eina per millorar la vida de les persones.
Volem i mereixem tenir totes les eines per encarar el repte de l’emergència climàtica, per assumir les demandes del moviment feminista, per trobar solucions al mercat de l’habitatge o per reduir la desigualtat. També per enfrontar-nos a reptes que avui tot just podem imaginar.
No podem dependre més de la voluntat arbitrària d’un estat que s’ha demostrat inútil per resoldre problemes que exigeixen valentia i convicció. Un estat que impedeix els catalans i catalanes desenvolupar els seus projectes vitals en plenitud. Som independentistes perquè volem un estat que es posi al servei dels catalans i les catalanes i els sigui útil. I la independència de Catalunya és l’únic projecte que avui pot oferir aquest horitzó. Un projecte que hem de saber fer atractiu a ulls del màxim possible de catalans i catalanes.
Ningú em podrà mai convèncer que és millor ser menys que ser més; si en 10 anys hem passat de ser el 10% a ser gairebé el 50%, per què no hauríem de poder seguir creixent? No perdem, doncs, ni un segon i sortim al carrer a compartir el nostre projecte de futur. Reprenguem avui mateix la feina, i treballem per assolir una victòria inapel·lable. Siguem a tot arreu, sense excepció, de la vila més petita de l’interior a les grans ciutats metropolitanes. Parlem amb tothom, de totes les generacions i tots els origens. Construïm una majoria independentista plural i diversa que sigui incontestable.
Estiguem permanentment mobilitzats. Que quan arribi el moment, i sabem que arribarà, la majoria favorable a la independència de Catalunya sigui immensa, inqüestionable. Que res pugui aturar la força i la determinació del poble de Catalunya expressada de manera massiva a les urnes.
Des del 2011 ha canviat moltes coses, cert. Siguem plenament conscients del camí recorregut, d’on venim i per tot el que hem passat. Celebrem les nostres victòries i aprenguem de les derrotes. Assumim la magnitud del repte i dels nostres adversaris. Però no defallim i seguirem treballant fins a aconseguir-ho.
Preparem-nos per la victòria definitiva. Vaig dir-ho a Girona ara fa 8 anys i no me’n cansaré de repetir-ho: hem vist massa vegades la derrota als ulls de la nostra gent, de la gent d’aquest país i no la volem veure mai més.
Hem d’enfortir-nos per tornar-hi. Hem d’enfortir-nos per guanyar.
Per nosaltres, la victòria no és una opció, és una obligació. Diverses generacions han resistit per donar-nos a nosaltres l’oportunitat de guanyar. No podem fallar. No els podem fallar ni a aquells que ens han precedit ni a tots els que vindran darrere nostre.
Som la generació que ho farà possible. Assumim la responsabilitat i el compromís de fer-ho possible, de culminar aquest procés que ens ha de portar la justícia i la llibertat. Perquè no en tingueu cap dubte: hem nascut per guanyar!
Visca Catalunya lliure!
Exclusivo Tornado / IntelNomics